Una investigació conjunta entre l'empresa Biòtica instal·lada a Espaitec i la doctora Ana María Sánchez-Pérez de la Universitat Jaume I
Agents sanitaris recomanen utilitzar tests ràpids de legionel·la davant els riscos derivats de l'aigua en la reobertura d'hotels, residències, indústries, poliesportius, centres d'oci, clíniques dentals, gimnasos o piscines. Consideren que “detectar aviat la legionel·la viable en aigües és clau en qualsevol pla preventiu i ajudarà a reduir l'estrès sanitari que derivi de casos greus i brots, especialment davant de la reobertura dels edificis que han estat tancats més de dues-tres setmanes”. Recentment, el sector de piscines també ha recollit la recomanació d'ús d'aquests tests en el seu protocol per a piscines saludables subscrit per més de 150 entitats públiques i privades del sector.
Des del seu descobriment el 1976, la infecció per legionel·la ha donat lloc a brots associats a tractaments deficients d'aigües. La legionel·losi és una síndrome respiratòria amb símptomes similars a la COVID-19. Com que és un patogen resistent en aigua i aerosols, el seu mesurament ràpid és important com un indicador de la salut de les instal·lacions.
“Una tècnica tradicional de monitorització de legionel·la a les aigües es basa en la detecció del bacteri per cultiu, el qual requereix entre 10-12, fins a 28 dies, un temps molt llarg per servir de mesura preventiva efectiva. És més, hi ha dades publicades a Investigació de l’aigua (2018) indicant que la legionel·la pot infectar cèl·lules humanes, fins i tot encara que no hagin estat detectades en cultiu. Tot això avala la necessitat de fer servir proves ràpides”, comenta la doctora Ana María Sánchez-Pérez, professora del Departament de Medicina de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI).
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la letalitat de la legionel·losi oscil·la entre el 5 i el 10% però pot arribar fins al 40% en pacients hospitalaris. Les pràctiques mèdiques que comporten risc d'infecció per legionel·losi inclouen la intervenció per ventilació mecànica, respiració assistida i sondes nasotraqueals, agreujant la malaltia. En un estudi publicat a Llanceta (2020), s'ha assenyalat que el 50% dels pacients que van morir per COVID19 presentaven una infecció secundària. Altres estudis han identificat coinfeccions amb legionel·la en un 7-14% de pacients COVID-19.
“A Espanya, les malalties respiratòries són la tercera causa de mort (dades de l'Institut Nacional d'Estadística, INE). A aquestes malalties hi contribueixen moltes causes, contaminació, tabaquisme i infeccions. Les infeccions del sistema respiratori inclouen virus ja coneguts, com el de la grip i bacteris (ex. Legionella, pneumococs) i ara se sumen nous ceps de coronavirus, com el SARS-CoV-2. Aquest nou cep ha provocat una pandèmia per la seva alta infectivitat ia la qual sens dubte ha contribuït l'absència de protocols de prevenció adequats, especialment en residències. La possibilitat de nous brots existeix (d'aquest o altre patogen), minimitzar els danys depèn de com ens preparem”, conclou la doctora Sánchez-Pérez
Les tècniques ràpides de legionel·la recollides a la norma UNE100030 poden ser claus en la protecció de la salut i la prevenció del risc de legionel·losi. És el cas del mètode immunomagnètic (Legipid®) desenvolupat per l'empresa Biòtica ( www.biotica.es ) ubicada a Espaitec, el Parc Científic de la Univ. Jaume I de Castelló, en col·laboració amb el CSIC, i utilitzat en autocontrol i en resolució de brots, entre ells el de Manzanares el 2015.
